Actuacions municipals i recomanacions

La presencia de plagues urbanes està lligada a aspectes com la densitat demogràfica, l’activitat humana i econòmica, la generació de residus sòlids, l’abocament d’aigües residuals i el tipus de construcció dels edificis.

La superfície urbanística de Sant Just és gran i això fa que també ho sigui la xarxa de clavegueram.

La plagues que es troben a Sant Just Desvern estan estretament lligades a aquesta xarxa que actua de “cau” tant per a la rata de claveguera (té incidència durant tot l’any) com la panerola americana (té incidència durant la primavera i l’estiu, quan l’augment de la temperatura afavoreix la seva procreació).

L’Ajuntament de Sant Just Desvern manté un dispositiu de control de plagues urbanes a la via pública, a la xarxa de clavegueram i als edificis de titularitat municipal, durant tot l’any.

Aquest dispositiu es basa en els principis de minimització dels riscos per a la salut de les persones i la disminució de l'impacte sobre el medi. Inclou la prevenció de l'aparició de plagues amb un pla de vigilància i inspecció continuats en zones que puguin ser focus, així com un protocol per actuar quan se’n detecta la presència.

Un punt clau per a l'èxit de les actuacions és la col·laboració de tots els agents implicats en el seu desenvolupament: tant altres organismes de l'Administració pública com la pròpia ciutadania. El bon manteniment dels immobles de propietats privades contribueix al fet que les plagues no s'estableixin ni proliferin.

Un altre aspecte en el qual s'intervé des de l'Ajuntament és en el control dels solars sense edificar i dels patis abandonats. La proliferació de vegetació i la presència de restes orgàniques fan que rosegadors/es i insectes trobin un hàbitat idoni per viure i reproduir-se. És per això que des de l’Administració es vetlla perquè les persones propietàries mantinguin els patis i els solars en condicions higièniques.

Per evitar la proliferació de rosegadors/es i d’altres plagues a la via pública, l'Ajuntament de Sant Just Desvern té contractada permanentment una empresa externa que porta a terme tasques de control i prevenció. Aquesta empresa realitza els tractaments trimestrals de desratització, desinsectació i desinfecció (DDD) als espais i edificis de titularitat pública, així com a la xarxa de clavegueram i a la via pública.

A banda dels controls rutinaris, sempre que es rep una queixa de la ciutadania per la presència de rates o d’altres plagues a la via pública, es fa una inspecció de la zona i , si cal, es reforça amb el tractament que sigui més adient, ràpid i que tingui menys impacte ambiental.

Què és pot fer a nivell particular i quins consells es recomanen?

1. Què s’ha de fer quan es detecta una plaga a la via pública?
Contactar amb l’Ajuntament per informar de la incidència.

2.Com?
A través del telèfon 93 480 48 00 (Servei de Salut Pública), instància o línia 900.

3.Què s’ha de fer quan la plaga es troba dins un domicili, una comunitat de veïns o una propietat privada?
Primer cal determinar quin tipus de plaga és, ja que d’això dependran el tractament i les actuacions posteriors. Per exemple: algunes paneroles poden venir del clavegueram, però d’altres només viuen en pisos, locals i zones comunitàries.

Després , cal detectar els punts d’entrada i proliferació de la plaga i conèixer l’abast del problema. S’hauran de revisar a fons la finca (habitatges, locals, zona de comptadors, pàrquing, etc.) i les diferents estructures (canonades i escomeses de connexió al clavegueram, desguassos, cambres sanitàries, parets, terres, etc. ).
Per últim, s’ha de planificar el tractament, que pot incloure l’ús de productes biocides i la posada en pràctica de mesures preventives i/o correctores.

Rosegadors/es a les zones enjardinades

Mètodes de prevenció/recomanacions

· Els/les rosegadors/es proliferen quan tenen a la seva disposició refugi i aliment.
  ⇒ Si controlem la disponibilitat d’aquests factors ,podem controlar la població.

· Les palmeres sense podar afavoreixen el seu refugi.
  ⇒ Recordeu podar les palmeres.

· Les tanques amples i espesses impedeixen que es puguin retirar els residus del seu interior.
  ⇒ Fer un bon manteniment de les tanques i no oblidar el gruix amb una mesura adequada.

· Les plantes aromàtiques generen una especial atracció als/les rosegadors/es.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes aromàtiques.

· Els residus que queden a les papereres sense tapar i el seu contingut, si no es recullen diàriament, afavoreixen la proliferació de rates.
  ⇒ Tapeu bé les papereres i recordeu recollir els residus diàriament.

· Les enfiladisses protegeixen els/les rosegadors/es i amaguen els residus orgànics que poden caure en aquesta zona impedint la seva retirada.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes enfiladisses.

· Els arbres fruiters són una font d ’aliments disponibles per a les rates.
  ⇒ Si retireu els fruits (dàtils, olives, etc...), controlarem la quantitat d’aliment disponible.

· Els fruits caiguts són focus de menjar i afavoreixen que tinguin més temps per a la seva reproducció.
  ⇒ Recolliu el fruits caiguts.

· Els cúmuls de restes orgànics són un excel·lent refugi per a les rates.
  ⇒ Recolliu les restes orgàniques.

· Si els cúmuls de vegetació són molt densos, impedeixen la detecció i tractament de rosegadors/es.
  ⇒ Procurar que els cúmuls de vegetacions no siguin densos.

Manteniment de les arquetes netes de paneroles

Amb la arribada de les altes temperatures , els insectes es tornen més actius i per aquest motiu cal prendre algunes precaucions per evitar molèsties .

Les paneroles vermelles (Periplaneta americana) i negres (Blatta orientalis) necessiten obscuritat i humitat per reproduir-se, com en el cas de les clavegueres.

L’Ajuntament les tracta periòdicament, però, en les propietats particulars també hi ha llocs òptims per reproduir-se.

Consells i informació pràctica:

· Segellar les esquerdes i buits que poden existir en banys i cuines.
· Buidar freqüentment les galledes d’escombraries .
· Insistir en la neteja de les restes d’aliments.
· Fer tractaments a les arquetes .
· Fer registres de sanejament: a les càmeres de ventilació i als desguassos dels patis per evitar que quedin secs (que siguin tipus sifònic).
· Revisar les connexions de les mànegues d’electrodomèstics com rentadores i rentavaixelles amb els baixants, per tal que aquests siguin hermètics.
· Revisar el bon estat de les connexions dels safareigs i vàters que no tinguin forats o escletxes.
· En els garatges comunitaris fer inspeccions : a les reixetes de recollida d’aigua i a les arquetes d’acumulació i bombament.

Plaga del Bernat Marró Marbrejat 

L’any 2016, es va detectar a Catalunya una plaga del Bernat Marró Marbrejat (Halyomorpha halys). Fins al 2020, la plaga era localitzada principalment a l’entorn urbà, però a l’estiu, es va trobar en diferents parcel·les de cultius de fruita dolça, fruita seca i horta, la qual cosa representa un risc molt elevat per a aquests conreus.

A la tardor, el Bernat busca refugi als edificis urbans i construccions diverses. Tot i que no representa cap risc per a les persones ni els animals, atesa la molèstia que genera aquesta plaga en els domicilis, l’Ajuntament agraeix la col·laboració ciutadana per destruir els insectes capturats. Això ajudarà a controlar-ne les poblacions i beneficiarà la sanitat dels conreus, arbres i jardins. Aquests insectes es poden capturar amb un aspirador o escombrant-los a primera hora del matí o a darrera hora del dia, ja que en aquests moments es mouen més lentament perquè la temperatura ambiental és més baixa. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposada al sol.

No és recomanable l’ús de productes insecticides. I en cas d’identificar focus importants de la plaga, es demana que ho poseu en coneixement del servei de Salut Pública de l’Ajuntament per prendre accions de control i eliminació.

Més informació: agricultura.gencat.cat

És un bacteri ambiental i es troba molt estès a la natura: en llacs, rius i estanys. Del medi natural pot passar a colonitzar els sistemes d'aigua calenta i freda dels edificis o altres sistemes que necessiten aigua per funcionar i, si troba les condicions que afavoreixen el seu creixement (temperatura, nutrients en aigua estancada, etc.) comença a multiplicar-se. Si la instal·lació disposa de sistemes productors d’aerosols, aquestes microgotes d'aigua poden contenir  legionel·la i convertir-se en focus d’infecció per a les persones que les inhalin i desenvolupar una legionel·losi.

Les competències municipals en matèria de prevenció i control de legionel·losi es poden dividir en dos àmbits: com a titulars d'instal·lacions, (l’Ajuntament té les mateixes obligacions que les empreses que tenen instal·lacions de risc) i com  a administració competent en les activitats de control (funció inspectora de les instal·lacions de baix risc i de col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en cas de brot epidèmic).

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:

L’ Agència de Salut Pública de Catalunya duu a  terme les inspeccions de les instal·lacions d’alt risc (control sanitari), la vigilància sanitària i la gestió dels possibles brots epidèmics al municipi.

Normativa específica:

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 

La presència d’animals de companyia a les ciutats ha augmentat molt en els darrers anys i, en conseqüència, també han incrementat les implicacions que això suposa per a la convivència ciutadana.
La tinença d’animals de companyia (gats, gossos, fures, etc.) exigeix una responsabilitat especial, tant pel que fa als drets com als deures de les persones que en són propietàries en relació a l’animal, la resta de persones, la ciutat i altres espècies animals i vegetals que conviuen de forma natural en l’ecosistema urbà.

1. Gestió del cens municipal d’animals de companyia (gossos, gats i fures).
2. Recollida de les comunicacions de pèrdues d’animals per part de les persones propietàries.
3. Recollida i control dels animals abandonats, perduts, malferits, perillosos, ensalvatgits o morts.
4. La disposició d’un centre d’acollida o el contracte amb un centre extern d’acollida per als animals perduts, abandonats o malferits.
5. El decomís d’animals de companyia si hi ha indicis de:
  • Maltractament o tortura.
  • Símptomes d’agressions físiques.
  • Desnutrició i deficient atenció veterinària.
  • Permanència en instal·lacions inadequades.
  • Altres... (veure Ordenança reguladora de la protecció i tinença d’animals)
6. Notificació a la persona propietària d’un animal trobat a través d’un xip (termini de 20 dies per recuperar-lo).
7. Identificació, esterilització i vacunació dels animals de companyia recollits sense propietària o propietari.
8. Captura en viu de gossos, gats i fures amb materials en bon estat que no estiguin malmesos i no perjudiquin els animals.
9. Inspecció i vigilància dins del terme municipal:
  • D’animals de companyia
  • De nuclis zoològics
10. Aïllament o decomís dels animals de companyia als quals s’hagi diagnosticat malalties que suposin un risc per a persones i altres animals, previ informe dels departaments competents en medi ambient i sanitat animal.
11. Sanció de les infraccions lleus, greus i molt greus d’acord amb el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals i l’Ordenança Municipal Reguladora de la Protecció i Tinença d’Animals.
12. Control de gossos potencialment perillosos:
  • Tramitant el permís de llicència i conducció.
  • Portant un control en el registre municipal de les races de gossos potencialment perillosos.
  • Sancionant, si s’escau.

Recordeu que els gossos de raça potencialment perillosa han de comptar amb una llicència de conducció que s’ha d’actualitzar cada 5 anys, han d’anar lligats i amb morrió per la via pública, mai poden ser conduïts per persones menors d’edat i només poden ser conduits d’un en un (un gos per persona).

Decàleg dels deures de les persones propietàries d’animals de companyia

1. Identifica el teu animal de companyia amb microxip i amb placa d’identificació.
2. Censa’l al registre d’animals de companyia del municipi i/o al registre ANICOM de la Generalitat.
3. En cas de canvi de municipi o mort de l’animal, cal donar-lo de baixa del cens de l’Ajuntament.
4. Recull els excrements del teu gos i evita que orini a les façanes dels edificis i al mobiliari urbà. Intenta rentar amb aigua l’orina de l’animal.
5. Treu-lo a passejar i porta’l lligat per la via pública. A Sant Just Desvern hi ha zones d’esbarjo per a gossos (és un bon espai per a la seva socialització).
6. No està permès portar animals de companyia als parcs infantils.
7. No està permès donar de menjar ni rentar els animals a la via pública.
8. En cas de pèrdua o desaparició d’un animal de companyia, cal comunicar-ho a l’Ajuntament.
9. No abandonis els teus animals.
10. Recorda que has de mantenir el teu animal en bones condicions higienicosanitàries.
11. Recorda que cal garantir el benestar i la seguretat de l’animal.
12. Recorda que l’animal ha de rebre atenció veterinària i cal garantir la seva salut.
13. Recorda que cal mantenir actualitzada la cartilla sanitària de l’animal.
14. Recorda que l’animal ha d’estar ben alimentat i allotjat.
15. I recorda que la criança d’animals domèstics en domicilis particulars serà considerada com a centre de cria i, per tant, haurà d’estar sotmesa als requisits d’aquests centres.

En aplicació del Text Refós de la Llei de protecció dels animals, decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril i de l’Ordenança reguladora de la protecció i tinença d’animals, de 26 de novembre de 2012, les persones podran ser sancionades.

Ordenança reguladora de la protecció i tinença d'animals
Ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana

L’increment de la sensibilitat social respecte la protecció animal va plantejar com un dels objectius de les polítiques municipals garantir una bona convivència entre els animals i les persones a la ciutat. Una de les mesures adoptades ha estat la creació de colònies i punts d’alimentació de gats de carrer controlats per l’Ajuntament, l’Associació protectora d’animals SOS Gats i Gossos Sant Just i persones voluntàries identificades.

Per tal de garantir el control dels gats de carrer es porten a terme diferents accions: esterilitzacions per evitar la seva proliferació, controls veterinaris, alimentació equilibrada i condicionament d’espais per descansar i aixoplugar-se, entre d’altres.

Per a la creació de colònies de gats controlades i punts d’alimentació, la metodologia que s’utilitza i que ofereix la millor solució són els programes de captura, esterilització, i retorn dels animals (CES) a la colònia original o la reubicació en un altre espai. Aquesta opció permet eliminar les molèsties produïdes per les concentracions de gats sense control (orines, vocalitzacions durant períodes d’estrès, baralles freqüents, etc.) i també permet controlar i reduir el nombre de gats a llarg termini. Amb les colònies s’aconsegueix reduir els riscs sanitaris i evitar la superpoblació, tot millorant la qualitat de vida dels animals i de les persones.

Per gestionar adequadament les colònies són necessaris els següents passos:

a. Contactar amb SOS Gats i Gossos Sant Just i l’Ajuntament per establir les colònies i punts d’alimentació, per procedir a esterilitzar-los, vetllar pel bon estat dels animals, alimentar-los amb pinso i aigua únicament en els llocs autoritzats i avisar de qualsevol canvi a la colònia o punt, entre d’altres aspectes.

b. Definir les colònies, els punts d’alimentació i el nombre d’animals que les integren. A Sant Just hi ha dues colònies establertes, una a la zona de Camp-Roig i una altra a l’entorn del Walden-7. Tots aquests animals són controlats per persones voluntàries i per l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just, sota la supervisió de l’Ajuntament.

c. Conèixer la situació dels gats de carrer per poder establir prioritats, confeccionar els pressupostos i dictar les mesures necessàries per al bon funcionament del programa. Les actuacions que es proposen són les següents:

- Establir el nombre i la localització de les colònies i els punts d’alimentació.
- Estimar el nombre d’individus que pertanyen a cada colònia i a cada punt.
- Establir quines són les colònies i punts que haurien de ser reubicats.
- Identificar les àrees d’actuació prioritàries.

d. Captura

Uns dies abans de la captura és aconsellable col·locar, al lloc on es realitzarà la captura, una gàbia desactivada, de manera que els gats s’hi acostumin. El dia anterior a la captura programada és preferible no donar-los menjar, per tal de facilitar l’entrada a la gàbia. Si els gats resten més de 4 hores dins les gàbies, cal que disposin d’aigua neta. Les captures durant la nit anterior a la cirurgia són les més indicades, atès que els gats no han de menjar durant les 12 hores prèvies a l’operació. Són necessàries diverses batudes per garantir que tots els gats no esterilitzats siguin capturats. Tots els gats amb identificació que siguin capturats són tornats a les persones propietàries. Els gats domèstics que no estiguin identificats amb xip, poden ser capturats i esterilitzats si
són trobats al carrer i se’ls pot buscar una persona adoptant.

e. Trasllat

Els gats capturats són traslladats als centres veterinaris abans de 12 hores des de la seva captura. Les gàbies de trasllat han de ser segures i fortes i és preferible cobrir la gàbia amb una manta per calmar l’animal durant el transport. En els dies calorosos, cal tenir en compte el temps que romandran els animals dins del vehicle.

f. Centre veterinari

Un cop al centre veterinari, es practica una revisió veterinària dels gats capturats. Si els animals presenten alguna malaltia greu que sigui difícil de tractar o que pugui contagiar la resta de la població, es valorarà la viabilitat del tractament i es prendran les mesures adequades en cada cas. Només seran esterilitzats i retornats a la colònia els gats sans.

g. Esterilització

Es practica l’histerectomia a les femelles i l’orquiectomia als mascles. Aquest tipus d’intervenció elimina els comportaments més molestos, com les baralles freqüents, les vocalitzacions, i el marcatge amb orina. Els gats són tornats a la colònia quan s’han recuperat de l’anestèsia i després del període d’observació que els serveis veterinaris considerin oportú. Normalment són alliberats l’endemà de la intervenció quirúrgica. Se’ls subministra un antibiòtic de llarga durada per tal de reduir la possibilitat d’infecció derivada de l’operació, així com per prevenir infeccions subclíniques.

h. Marcatge

Durant l’anestèsia, s’extirpa el quart superior esquerre de l’orella de les femelles i el dret de la dels mascles que s’hagin esterilitzat. Aquest tipus de marcatge facilita la identificació dels gats ja esterilitzats a distància, i evita la seva recaptura. A més, facilita la identificació de qualsevol gat nou que s’incorpori a la colònia i que es vulgui esterilitzar. És un procediment indolor i que cicatritza ràpidament.

i. Devolució a la colònia o al punt d’alimentació

Els animals són alliberats després del període d’observació a la mateixa localització on van ser capturats o en llocs prèviament establerts per a la seva reubicació. Disposen d'aigua i aliment fresc prop del lloc on són alliberats.

j. Alimentació

Els gats són alimentats amb pinso sec diàriament i disposen sempre d’aigua neta i fresca. S’acostuma als gats a alimentar-se al mateix lloc i a la mateixa hora per facilitar l’observació de la colònia. Els recipients de menjar han de tenir un disseny estèticament acceptable i s’han de col·locar amagats a les àrees de vegetació, poc visibles, per tal d’afavorir la bona acceptació del programa per part de la ciutadania. No es poden deixar mai aliments a terra.

k. Mesures higièniques sanitàries

La incidència de malalties de contagi en éssers humans és escassa. No obstant, la transmissió de malalties es pot minimitzar amb una higiene adequada de la colònia que es treballa i aplicant el seny. Si en algun moment puntual es posen restes de menjar, s’ha d’esperar a que els gats acabin i, posteriorment, netejar l’espai. També s’han de netejar les àrees on els gats hagin realitzat les seves deposicions.

l. Seguiment i control posterior a les esterilitzacions

L’única manera de garantir l’èxit del model captura/esterilització/retorn (CES) a la colònia o punt d’alimentació, és duent a terme una gestió continuada de la colònia o del punt d’alimentació. Així, per tal d’arribar a una regulació i control eficaç i minimitzar el riscs sanitaris, la fase d’esterilització inicial dels animals ha de continuar amb un programa de seguiment que inclogui els següents apartats:

- Subministrament diari d’aliment (pinso sec) i aigua fresca.
- Neteja periòdica de les zones destinades a l’alimentació i a les deposicions.
- Supervisió periòdica de la colònia o del punt d’alimentació.
- Captura i esterilització dels gats nous que s’incorporin a la colònia per tal d’evitar l’inici d’un nou cicle reproductiu que faria fracassar l’esforç realitzat i els recursos destinats.

Malgrat el programa CES (captura, esterilització, retorn), anualment es recullen més d’una trentena de cries de gat al carrer (principalment de jardins i naus privades). Aquestes cries són rescatades i donades en adopció a través de l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just i la Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM-Fundació Daina).

L’Ajuntament, amb la col·laboració de SOS Gats i Gossos Sant Just, treballa per reduir els problemes de salubritat, vetllar pel benestar dels gats amb la ciutadania i potenciar la sostenibilitat de l’espai. És per aquest motiu que, a través de la reutilització de contenidors que ja no es fan servir i materials en desús de la deixalleria (capses de poliespan, garrafes, safates...), es fabriquen CatHotels (contenidors grans condicionats perquè els gats puguin menjar, beure i, si ho volen, protegir-se del fred, la calor o el soroll) o CatDonalds (contenidors més petits que els serveix per menjar i beure).

L’objectiu d’utilitzar contenidors és aconseguir que el veïnat i la ciutadania ho percebin com un espai net i decent, i s’evitin problemes de salubritat i actes vandàlics cap aquests animals. Les persones voluntàries, són les encarregades d’alimentar els gats i tenir els espais en condicions.

L’adopció representa un compromís personal important i potencia el respecte vers els animals i l’acollida en un entorn familiar. Les persones interessades en conèixer tota la feina que es fa des de la Societat Protectora d'Animals de Mataró, podeu prémer l’enllaç de la web: www.protectoramataro.org, o seguir les xarxes socials de la protectora:

Facebook:  https://www.facebook.com/protectoramataro/
Instagram:  https://www.instagram.com/protectoramataro/
Twitter:  https://twitter.com/protemataro

D'aquesta manera, podeu veure les fotografies dels animals en adopció i obtenir les dades de contacte de les persones responsables. La Protectora de Mataró també té en funcionament diverses campanyes d'adopció per facilitar que els animals que ho tenen més difícil puguin ser adoptats. Us podeu informar d'aquestes campanyes entrant en aquest enllaç:
https://www.protectoramataro.org/ca/campanyes-adopcio-spam-daina-2019
 
Les condicions per adoptar un animal de companyia són les següents:

a. Abans de ser adoptats, els animals han de fer un estada mínima de 20 dies al centre d’acollida.
b. Un cop passat aquest període, si les seves condicions de salut i de conducta ho aconsellen, passen al programa d’adopció.
c. Els animals adoptats es lliuren identificats amb microxip, desparasitats, vacunats i esterilitzats.
d. La persona adoptant ha de ser major d’edat.
e. S’estableix un període de prova de 20 dies després de l’adopció. En cas de l’aparició d’una malaltia o un problema d’adaptació, hi ha un compromís de devolució de l’animal adoptat i es pot adoptar un altre animal.
f. Cal formalitzar l’adopció amb un document on es signa el compromís.