Història de Sant Just

El primer testimoni de Sant Just Desvern és el sepulcre de fossa, d’època neolítica, excavat l’any 1967 a la Riba. La zona de poblament més antic són les restes del poblat ibèric de la Penya del Moro, que es va formar a partir del segle VII aC. No obstant, la primera menció escrita sobre la població data del 8 de desembre de l’any 965 dC i apareix en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’una carta en què Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce. En documents successius, cada vegada més freqüents, es va mostrant la transició des del topònim Birce fins a l’actual Desvern.

Durant els segles XI i XII, bona part de les terres es troben en conreu molt precari i escassament poblades. En el decurs d’aquests dos segles, la major part de les terres passen a mans dels propis comtes i, no és fins al segle XIII, amb el rei Jaume I, que els conreus i la demografia comencen a créixer. El primer agrupament de cases de Sant Just Desvern es forma prop de l’indret on hi havia l’Hostal Vell, entre els actuals carrers de la Creu i del Raval, en l’anomenat Camí Reial.

Els decrets de Nova Planta (inicis del s. XVIII) van crear un règim municipal uniformista i centralitzador, i Sant Just passà a formar part del corregiment de Barcelona. L'Ajuntament va substituir la Universitat i els regidors substituïren els jurats. L'Ajuntament de Sant Just, constituït per un batlle, dos regidors, un tresorer, un síndic i un procurador, tenia la funció principal d’administrar els béns comunals.

Segle XIX

El 1860, la població de Sant Just Desvern era de 944 persones. En aquesta època, l’agricultura de secà inicia una regressió accentuada per plagues com l’oïdi i la fil·loxera. Paral·lelament, hi hagué una tendència d’engrandiment de les propietats més importants i la desaparició de les més petites. Alhora, es va anar construint una incipient xarxa comercial i de serveis.

El govern local va seguir monopolitzat durant la major part del segle XIX per les famílies de les masies importants, excepte en el període de la Primera República, quan es va produir un relleu en la classe política. A finals del segle XIX, es va anar formant una xarxa associativa d’ajut, d’esplai, cultural i política. Cal destacar les societats constituïdes per pagar el deslliurament del servei militar dels joves quintos, les societats corals i alguns centres d’esplai, forjadors d’opinió política.

Segle XX

Durant el primer terç del segle XX, el creixement urbà i demogràfic s’inicià amb l’obertura de la Rambla Modolell i el seu eixample (1924), la barriada del Sagrat Cor (1924) i les urbanitzacions de la Plana Padrosa i de Can Freixes. Posteriorment, l’any 1928, es fundaria la societat l’Ateneu.

Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van capgirar el panorama polític de l'estat espanyol, amb el canvi de monarquia a república. Sant Just Desvern, que aleshores tenia 2.400 habitants, va constituir el nou consistori presidit per Daniel Cardona i Civit. Durant la Guerra Civil, la violència de la rereguarda va ser mínima a Sant Just Desvern gràcies a la intervenció de les autoritats i el veïnat, que va formar patrulles armades per fer front a atacs forasters. El capítol més fosc de la Guerra Civil a Sant Just va ser el bombardeig del 8 d’octubre de 1938 a mans de l’aviació italiana que, de tornada de Barcelona, va deixar caure sis bombes a la carretera, provocant ferits i causant danys a cal Manco i Cal Masclans.

Després de la Guerra Civil, es planificà la urbanització de la Miranda (1946) i, durant les dècades dels 60/70, té lloc la construcció dels pisos del carrer Nord i de la Roqueta (barri Sud). Posteriorment es realitza la urbanització de Bellsoleig i s’edifiquen habitatges al sector del polígon de Sant Joan-Sant Just. Aquest creixement va ser paral·lel a la instal·lació de les primeres indústries, com la fàbrica de ciment Sanson. Amb la construcció dels dos polígons industrials del Pont Reixat i del Sud-oest, culmina la transformació del poble, que passa del caràcter agrícola a principis de segle al terme residencial i industrial de l’actualitat.

A finals del segle XX, Sant Just Desvern adquireix una clara vocació comarcal i metropolitana, que destaca no només per la seva qualitat de vida, sinó també per la implantació de nous serveis, activitats empresarials multinacionals, petites i mitjanes empreses, etc.

Fonts consultades:

Sant Just Desvern: una realitat. Ajuntament de Sant Just Desvern. Comunicació i Promoció econòmica. Abril 1991

Història del Refugi Antiaeri de Sant Just Desvern. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern – Ajuntament de Sant Just Desvern, 2018. Disponible a http://refugi.santjust.net/historia/

Col·laboradors de la Viquipèdia. Història de Sant Just Desvern [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2019. Disponible a https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_Sant_Just_Desvern