Salut

L’objectiu de la salut pública és prevenir els riscos que poden afectar la salut col·lectiva i també a promoure hàbits i estils de vida saludables. El control de la contaminació de l’aire, de l’aigua, dels animals formen part de la seva competència. 

La prevenció i les campanyes de sanitat en diferents àmbits reforcen l’activitat diària dels serveis municipals pel que fa als controls sanitaris als establiments, espais públics i al carrer.

 

 Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Just Desvern
 Avinguda de la Indústria, s/n. Sant Just
 Telèfon: 93 470 06 89
 Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
 C. Jacint Verdaguer, 90. Sant Joan Despí
 Telèfon: 93 553 12 00
 web csi.cat/ciutadans/centres/hospital-moises-broggi/
 CAE Cornellà de Llobregat
 C. Bellaterra, 41, 4a planta. Cornellà de Llobregat
 Telèfon: 93 471 10 00
 web csi.cat/ciutadans/centres/cae-cornella-de-llobregat/
 Emergències sanitàries
 Telèfon: 061




1.Control de plagues Urbanes
L’Ajuntament disposa d’un servei de control integrat de plagues urbanes anual, amb accions continuades i periòdiques en la via pública, a tot el terme municipal i en els edificis de titularitat pública.

Es basa en els principis de minimització dels riscos per a la salut de les persones i disminució de l'impacte sobre el medi. Inclou la prevenció de l'aparició de plagues amb un pla de vigilància i inspecció continuats en zones que puguin ser focus, així com un protocol per actuar quan se’n detecta la presència. Un punt clau per a l'èxit de les actuacions és la col·laboració de tots els agents implicats en el seu desenvolupament: tant altres organismes de l'Administració pública com la pròpia ciutadania. Un bon manteniment dels immobles de propietat privada contribueix al fet que les plagues no s'estableixin ni proliferin.

Per evitar la proliferació de rosegadors i d’altres plagues a la via pública, l'Ajuntament de Sant Just Desvern té contractada permanentment una empresa externa que porta a terme tasques de control i prevenció de cara a l'aparició de plagues urbanes d'animals. Aquesta empresa realitza els tractaments trimestrals de desratització, desinsectació i desinfecció (DDD) als espais i edificis de titularitat pública, així com a la xarxa de clavegueram. En queden exclosos els tractaments fitosanitaris, el tractament de puces del dipòsit de vehicles-, i el tractament intensiu de paneroles a algunes zones del municipis.
A banda dels controls rutinaris, sempre que es rep una queixa de la ciutadania per la presència de rates o d’altres plagues a la via pública, es fa una nova visita al clavegueram de la zona i, si cal, es reforça la presència d'esquers.

Un altre aspecte en el qual s'intervé des de l'Ajuntament és en el control dels solars sense edificar i dels patis abandonats. La proliferació de vegetació i la presència de restes orgàniques fan que rosegadors i insectes trobin un hàbitat idoni per viure i reproduir-se. És per això que des de l’Ajuntament es vetlla perquè les persones propietàries mantinguin els patis i els solars en condicions higièniques.

Mesures preventives

Per prevenir l’accés i /o el desenvolupament d’una plaga s’han de donar una sèrie de condicions:
a. Higiene i neteja: de restes orgàniques sòlides o líquides, d’escombraries, vegetació, manteniment de l’ordre...
b. Ambient: control de temperatura, de la humitat, aigua estancada...
c. Estructura: teles mosquiteres, segellament de forats i escletxes, borlets en portes i finestres, reixes....
d. Tractament: tenir contractat un servei periòdic de control de plagues a les comunitats de persones propietàries.

Avisos: al telèfon de l’Ajuntament, instància, línia 900 Intervencions: entre 24 i 48 hores, excepte urgències.

2. Control de Mosquits
El mosquit tigre és una espècie que no diposita mai els ous en aigües en moviment, com rius i rieres, ni en superfícies i/o volums d’aigua grans (més de 200 l) com els estanys. En el seu origen, dipositaven els ous en els forats dels arbres que en ploure s’omplien d’aigua; tot i això, aquesta espècie s’ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, fa l’oviposició a l’interior de qualsevol envàs que contingui aigua, per exemple: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de sota testos, etc. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 10 dies.

Els punts de cria, a més de trobar-se en cases habitades, es troben sovint en terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, ja que és en aquests indrets on acostuma a haver recipients descuidats que contenen aigua de pluja. També es poden localitzar punts de cria a la via pública, com ara: embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

L’Ajuntament disposa d’un servei de control de mosquits a tot el terme municipal de Sant Just Desvern, contractat amb el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. L’àrea tractada representa aproximadament unes 25.000 hectàrees de les quals 9.000 es troben en el delta del riu. En aquesta zona conformada per l’activitat del Llobregat coexisteixen zones turístiques, agrícoles i naturals que obliguen a un control de mosquits complex i especialitzat.

El control que es realitza es basa en mètodes de lluita integrada que, al mateix temps que aconsegueixen la màxima eficàcia, tenen un efecte mínim sobre el medi ambient. El concepte de lluita integrada inclou i combina en un mateix àmbit tots els recursos de lluita contra els mosquits: la lluita química, les modificacions físiques del medi, la lluita biològiques i les accions culturals.

Periòdicament es fa el tractament dels embornals i de les zones de risc per acumulació d’aigua o per excés de vegetació. S’atenen les demandes puntuals de la ciutadania. I es fan documents informatius i campanyes preventives i de sensibilització

Mesures preventives generals

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors en els quals es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats sota els testos, etc.), i evitar la seva inundació, per exemple, invertint-los. En el cas d’elements fixos i objectes que no es puguin retirar, s’han de revisar atentament almenys dos cops per setmana i eliminar qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir. En els cas dels plats de testos, quan aquests no puguin retirar-se, cal mantenir-los secs. Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir algun tipus de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que aquests es mantinguin tapats, mitjançant una tapa o una tela mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima). En recipients destapats (per exemple, bevedors per a animals), cal que l’aigua es renovi dos cops per setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigües de les teulades han de mantenir-se netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua, així com l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com la sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les basses o les piscines, cal actuar de manera que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir completament eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, aquestes han d’estar tapades o en condicions higienicosanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adients per evitar la proliferació de larves de mosquits. Les basses o els estanys han d’estar també en condicions que no suposin focus de cria per a aquests mosquits.

Mesures preventives específiques en determinats espais públics:

• Cementiris: cal que tots els recipients contenidors de flors o objectes ornamentals impedeixin l’acumulació d’aigua lliure accessible als mosquits. Es pot mantenir la humitat, per exemple, mitjançant esponges, fibres absorbents o gels hidropònics, foradant els recipients per la base, o bé introduint sorra o altres materials, com ara perlita, que permetin la presència d’aigua, però la facin inaccessible als mosquits. Es pot optar també per l’ús de flors artificials o l’ús de testos amb plantes naturals.

• Escoles i altres equipaments: els elements de joc no han de tenir aigua estancada, especialment en èpoques de vacances, que és quan hi pot romandre més temps. En cas que hi hagi pneumàtics destinats als jocs, aquests han de mantenir-se secs, preferentment mitjançant perforació o bé col·locant-los semienterrats en posició vertical.

• Horts, solars i finques en desús: cal mantenir aquests espais lliures de possibles focus de cria de mosquits, amb especial atenció a la brossa, les eines de treball i els elements de mobiliari abandonats. En cas que hi hagi dipòsits d’aigua, s’han de mantenir tapats o coberts amb tela mosquitera.

• Determinades activitats comercials i industrials (centres de jardineria, circuits de karts i minimotos, clubs nàutics, instal·lacions d’hibernació de barques, instal·lacions agrícoles i ramaderes, etc.), que disposin de punts d’acumulació d’aigua, per a l’ús de pneumàtics o altres elements de risc: cal una vigilància periòdica dels punts de risc per evitar la proliferació dels mosquits. En aquests àmbits, el control dels possibles focus de cria de mosquits ha d’incorporar-se als plans interns de seguretat i higiene de les empreses.

• Centres que emmagatzemen i manipulen pneumàtics fora d’ús (PFU) i deixalleries: cal mantenir la perifèria de les zones d’emmagatzematge de pneumàtics usats i de deixalles lliures de vegetació i d’objectes que puguin acumular aigua i afavorir la cria del mosquit tigre. L’apilament dels pneumàtics usats s’ha de fer en columnes verticals i s’han de cobrir amb lones sempre que sigui possible. A més, cal garantir una bona rotació dels pneumàtics i prioritzar la destrucció ràpida dels pneumàtics provinents de zones afectades, i la trituració dels PFU al més aviat possible.

• Circuits de reg i embornals: les tasques de manteniment i gestió d’espais públics han de tenir en compte els circuits de reg per tal d’evitar que s’entollin en determinats espais, així com la neteja d’embornals de manera que aquests no puguin esdevenir focus de proliferació de mosquits per l’acumulació de matèria orgànica (fulles) i aigua.

• Masses d’aigua en parcs i jardins: les tasques de manteniment de llacs, estanys o masses d’aigua de parcs i jardins han de tenir en compte de no deixar les instal·lacions sense cap tipus de recirculació d’aigua o amb uns nivells que permetin l’establiment de mosquits.

Avisos: al telèfon de l’Ajuntament, instància, línia 900. Al Consell Comarcal del Baix Llobregat. www.elbaixllobregat.net/mosquitigre/es
 
3. Control de plagues d'Aus urbanes
Algunes aus, sobretot els coloms, han trobat en les ciutats una alternativa al seu medi natural: poden niar i refugiar-se en les edificacions i obtenen aliment amb facilitat. Les aus urbanes poden ocasionar problemes de salut, urbanístics, especialment als edificis, i originar diferents molèsties, principalment d'higiene.

Per mirar de conciliar l'existència de coloms a la ciutat amb l'assegurament de la salubritat pública, es recomanen les següents mesures:

•Aplicació de mesures dissuasives als diferents edificis que presenten mancances estructurals i que són aprofitades per les aus per aixoplugar-se i niar.
•Neteja a fons dels espais ocupats pels coloms, on l’acumulació de colomassa i d’altres restes és important. I, si s’escau, retirada sanitària dels nius que hi puguin haver.
•Possible captura selectiva i eliminació d’exemplars un cop s’hagin pres les mesures pertinents. •Prohibició de donar de menjar als coloms als carrers del municipi.
•Si s’escau, contracte amb una empresa especialitzada en control d’aus urbanes per poder dur a terme el servei.  
4. Prevenció i control de Legionel·la
La prevenció i el control de la legionel·losi és un dels objectius de salut pública dins de l’estratègia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. És una malaltia que afecta les vies respiratòries i que en els casos més greus es presenta com una pneumònia. Pot arribar a ser molt greu i, fins i tot, provocar la mort.

És un bacteri ambiental i es troba molt estès a la natura: en llacs, rius i estanys. Del medi natural pot passar a colonitzar els sistemes d'aigua calenta i freda dels edificis o altres sistemes que necessiten aigua per funcionar i, si troba les condicions que afavoreixen el seu creixement (temperatura, nutrients en aigua estancada, etc.) comença a multiplicar-se. Si la instal·lació disposa de sistemes productors d’aerosols, aquestes microgotes d'aigua poden contenir  legionel·la i convertir-se en focus d’infecció per a les persones que les inhalin i desenvolupar una legionel·losi.

Les competències municipals en matèria de prevenció i control de legionel·losi es poden dividir en dos àmbits: com a titulars d'instal·lacions, (l’Ajuntament té les mateixes obligacions que les empreses que tenen instal·lacions de risc) i com  a administració competent en les activitats de control (funció inspectora de les instal·lacions de baix risc i de col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en cas de brot epidèmic).

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:

• El compliment dels programes d'autocontrol (manteniment, neteja i desinfecció) basats en el sistema d'anàlisi de perills i punts de control crític per a la prevenció de la legionel·losi en les instal·lacions de titularitat municipal.
• El manteniment i el control del cens d'empreses amb torres de refrigeració i condensadors de vapor
• La funció inspectora de les instal·lacions de baix risc: instal·lacions d’ús col·lectiu que acumulin aigua freda per al seu funcionament i produeixin aerosols, com ara les fonts ornamentals.
• La col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en la investigació dels possibles brots epidèmics.

L’ Agència de Salut Pública de Catalunya duu a  terme les inspeccions de les instal·lacions d’alt risc (control sanitari), la vigilància sanitària i la gestió dels possibles brots epidèmics al municipi.

Normativa específica:

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 

5. Aigües de consum humà
L'aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la supervivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones. És un factor essencial en tots els sectors per al desenvolupament econòmic i social. Alhora, l’aigua és un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual s’ha de tenir cura per poder garantir-ne la qualitat.

L’aigua pot actuar com una font important de difusió de malalties si no arriba al consumidor final amb la garantia sanitària suficient. Pot ocasionar malalties que, la majoria de vegades, cursen amb diarrea i febre. És per això que totes les parts implicades en el subministrament d’aigua a la població han de prendre les mesures oportunes per prevenir els riscos associats al consum d’aigua.

L’Ajuntament, com a responsable del subministrament d’aigua a la població, independentment de si es fa gestió directa o indirecta, ha d’assegurar que l’aigua subministrada a través de qualsevol xarxa de distribució, cisterna o dipòsit mòbil en el seu àmbit territorial és apta per al consum humà en el punt de lliurament, i vetllar pel compliment de les obligacions dels titulars d’activitats comercials o públiques associades a l’aigua de consum humà.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
•El control analític periòdic de la xarxa d’abastament d’aigua de consum humà fins al punt de lliurament al consumidor en el cas de gestió directa, o la supervisió d’aquest control en el cas de gestió indirecta.
• El control analític periòdic de les cisternes o dels dipòsits mòbils fins al punt de lliurament al consumidor, si és procedent.
• L’elaboració, actualització i aplicació dels protocols d’autocontrol si l’Ajuntament gestiona de forma directa el subministrament.
• En el cas de gestió indirecta, la supervisió dels protocols d’autocontrol, verificant que se’n faci una actualització i una aplicació correctes.
Normativa específica:

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.
6. Control Sanitari de les piscines d'ús públic
Les piscines públiques (municipals, de poliesportius, cases de colònies, cases de turisme rural, urbanitzacions, càmpings, hotels, etc.) són instal·lacions per a l’esbarjo o per a l’exercici i han de complir uns requeriments constructius, d’ús i de manteniment. Aquestes instal·lacions han de reunir les condicions adequades per a les quals han estat destinades, alhora que han de ser llocs segurs i confortables tant per a les persones que hi treballen com per a les persones usuàries i el públic en general.

Les persones usuàries d’aquestes instal·lacions estan exposades a tots els riscos que hi estan associats, amb l’agreujant que la major part del cos està desprotegit. Per tant, la possible transmissió de les malalties infectocontagioses que poden presentar-se en les instal·lacions comunitàries per a l’ús lúdic o esportiu de l’aigua, com per exemple els típics peus d’atleta, fa necessària una adequada i acurada vigilància d’aquestes instal·lacions.

El control sanitari s’ha de dur a terme amb un seguit d’intervencions que han d’impedir una proliferació dels microorganismes presents en l’aigua, com ara fongs, virus i bacteris, lligats principalment a processos gastrointestinals, problemes oculars i dèrmics. També és important garantir un tractament correcte de l’aigua.

Com a gestor del risc per a la salut derivat de les piscines d’ús públic, l’Ajuntament ha d’establir una vigilància d’aquestes instal·lacions per tal de tenir sota control el risc sanitari que poden presentar.
L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
• L’autorització de les piscines que s’instal·lin al seu terme municipal.
• La vigilància i el control sanitari (inspecció i supervisió dels plans d’autocontrol) de les piscines d’ús públic.

Normativa específica:

Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.
7. Control Sanitari s'establiment que realitzen pràctiques de tatuatge i pírcing
L’extensió d’un model estètic que comporta la decoració del cos humà amb tatuatges o micropigmentacions sobre la pell i perforacions per posar-hi anells, arracades i altres objectes metàl·lics pot donar lloc a l’aparició d’establiments on, exclusivament o juntament amb altres activitats, personal sense formació sanitària es dedica a la realització d’aquestes pràctiques. Amb l’ús d’aquestes tècniques es produeix una perforació de la pell i, per tant, es trenca la barrera de protecció més externa del cos. Això suposa un risc potencial per a la transmissió de malalties a través de la sang (com el virus de la immunodeficiència humana i causant de la sida, o el virus de l’hepatitis B o C, etc.) associat a aquestes pràctiques. També pot causar, entre d’altres, infeccions per bacteris o fongs si les tintes utilitzades són defectuoses, o al·lèrgies si el sistema immunitari de la persona reacciona davant dels materials utilitzats.

Per això és necessari controlar aquest sector i garantir que les activitats es realitzen en condicions higienicosanitàries (inclosa una formació sanitària per als professionals), amb la finalitat de protegir la salut del personal aplicador i de les persones usuàries d’aquest servei.

Els ajuntaments tenen la competència per gestionar el risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing, tant en els establiments com en les parades ambulants que s’instal·len al seu municipi durant les fires, congressos i altres esdeveniments:

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
a. L’autorització sanitària de funcionament dels establiments sedentaris i ambulants instal·lats dins del seu terme municipal.
b. La vigilància i el control de les condicions higienicosanitàries dels establiments (sedentaris i ambulants) on es duen a terme les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing.
c. La comunicació a l’Agència de Salut Pública de Catalunya dels establiments autoritzats.

Normativa específica:

Decret 90/2008, de 22 d’abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es duen a terme aquestes pràctiques.
9. Control sanitari dels aliments
La seguretat dels aliments és un tema de vital importància al món sencer. Els ciutadans i les ciutadanes volen tenir cada vegada més informació sobre els productes que mengen i beuen, i tenen com a expectatives legítimes no solament estar segurs davant dels riscos reals, sinó també sentir-se allunyats de la sospita permanent. Els principals problemes de salut relacionats amb el consum de productes alimentaris, continuen sent les toxiinfeccions alimentàries que es manifesten freqüentment en forma de brots. En tots els casos, donen lloc a afectacions gastrointestinals. La Salmonel·la, vehiculada per la maionesa i d’altres ovoproductes, és el microorganisme responsable de la major part dels brots, tot i que en els darrers anys estan disminuint.

D’altres gèrmens responsables de brots, tot i que en menor freqüència, estan molt relacionats amb la contaminació per part de les persones que manipulen els aliments. Cal recordar també que els paràsits presents en alguns peixos (com per exemple l’Anisakis) o els productes químics (com per exemple els metalls pesants, els sulfits o la histamina) presents en alguns productes alimentaris poden posar en perill la seguretat d’alguns aliments.

Com a gestor del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris, l’Ajuntament ha de controlar les activitats desenvolupades pel comerç minorista, la restauració, la producció d'àmbit local i el transport urbà d'aliments.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
a. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris (comerç minorista i restauració).
b. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en els mercats ambulants i les fires del municipi.
c. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en la producció d’àmbit local.
d. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en el transport d’aliments dins del municipi.

Normativa específica

- Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de venda ambulant o no sedentària.
- Reglament 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen les normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.
- Reglament (CE) 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
- Reglament (CE) 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària.
10. Animals de companyia
La presència dels animals de companyia ha augmentat molt en els darrers anys a les ciutats La tinença d’aquests animals –gats, gossos, ocells...– exigeix una responsabilitat especial, tant pel que fa als seus drets com als deures de les persones que en són propietàries.

Tant les persones que tenen un animal domèstic com les que no el tenen, han d’entendre la complexitat social que hi ha darrera d’un desig tan natural com és tenir un animal de companyia i el benefici que els animals suposen en les nostres vides.

Cal dotar els animals en captivitat d’un entorn adequat a les seves necessitats i tenir en compte que els drets dels animals comporten necessàriament alguns deures per part de les persones que en són les seves propietàries, que han de mantenir-los d’acord amb les normes de civisme i convivència en relació a la resta de ciutadania.

Les competències de l’Ajuntament

1. La gestió del cens municipal d’animals de companyia (gossos, gats i fures).
2. Recollida de les comunicacions de pèrdues d’animals per part de les persones propietàries.
3. Recollida i control dels animals abandonats, perduts i salvatges abandonats.
4. La disposició d’un centre d’acollida o el contracte amb un centre extern d’acollida per als animals perduts i abandonats.
5. El decomís dels animals de companyia si hi ha indicis de:
  • Maltractament o tortura
  • Símptomes d’agressions físiques
  • Desnutrició i deficient atenció veterinària
  • Permanència en instal·lacions indegudes.
6. Notificació a la persona propietària d’un animal que s’ha trobat abandonat i porta microxip, que té 20 dies per recuperar-lo.
7. Identificació i esterilització dels animals recollits.
8. Captura en viu i amb mitjans que no els perjudiquin, dels gossos, els gats i les fures.
9. Inspecció i vigilància dins del terme municipal:
  • Els animals de companyia
  • Els nuclis zoològics
10. Aïllament o decomís dels animals de companyia als quals s’ hagi diagnosticat malalties transmissibles a les persones, previ informe dels departaments competents en medi ambient i sanitat animal.
11. Sanció de les infraccions greus, d’acord amb la Llei i l’Ordenança municipal de tinença d’animals
12. Control dels gossos potencialment perillosos
  • Tramitant el permís de llicència i conducció
  • Gestionant el registre d’aquestes races
  • Sancionant, si s’escau.

Decàleg dels deures de les persones propietàries d’animals de companyia:

1. Identifica el teu animal de companyia amb microxip i amb placa d’identificació.
2. Censa’l al registre d’animals de companyia del municipi i/o al registre ANICOM de la Generalitat.
3. Recull els excrements del teu gos o gossa i evita que orini a les façanes dels edificis i al mobiliari urbà. Intenta rentar amb aigua l’orina de l’animal.
4. Treu-lo a passejar i porta’l lligat per la via pública.
5. Els gossos de raça potencialment perillosa han de tenir llicència de conducció administrativa, anar lligats i amb morrió per la via pública i mai poden ser conduïts per persones menors d’edat.
6. Es prohibeix la presència dels animals en els parcs infantils.
7. Es prohibeix donar de menjar als animals i rentar-los a la via pública.
8. Comunica a l’Ajuntament la pèrdua o desaparició del teu animal de companyia i, si porta xip, hi ha la possibilitat de trobar-lo més ràpidament.
9. No abandonis els teus animals.
10. Has de tenir la cartilla sanitària de l’animal i procurar que rebi l’atenció veterinària que cal per garantir la seva salut.

En aplicació del Text Refós de la Llei de protecció dels animals, decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril i de l’Ordenança reguladora de la protecció i de la tinença d’animals, de 26 de novembre de 2012, i en l’incompliment de les obligacions anteriors, les persones podran ser sancionades

Enllaç a Ordenança de tinença d’animals i de convivència i civisme.
11. Els gats de carrer
Les colònies i els punts d’alimentació L’increment de la sensibilitat social respecte a la protecció animal va dur a la formulació explícita com a objectiu de la política municipal en garantir una bona convivència entre els animals i les persones a la ciutat. Alguna de les mesures en aquest sentit és la creació de colònies i punts d’alimentació de gats de carrer, mitjançant l’agrupació controlada dels animals, degudament esterilitzats, en espais públics a càrrec d’associacions de protecció dels animals i de persones voluntàries. També es poden concertar actuacions amb les entitats que treballen en el camp de la defensa i protecció dels animals, associacions ciutadanes i sectors professionals.

Per a la creació de colònies de gats controlades, la metodologia que s’utilitza i que ofereix la millor solució són els programes de captura, esterilització, i devolució dels animals a la colònia original o la reubicació en un altre espai. Aquesta opció permet eliminar les molèsties produïdes per les concentracions de gats (orines, vocalitzacions durant el període d’estre, baralles freqüents, etc.) i també permet mantenir controlat i reduir el nombre de gats. Amb les colònies s’aconsegueix reduir els riscs sanitaris i evitar la superpoblació, tot millorant la qualitat de vida dels animals.

Per gestionar adequadament les colònies són necessaris els següents passos:
a. Contacte amb les associacions de defensa dels animals i les persones potencialment col·laboradores per establir les colònies i punts d’alimentació, vetllar pel bon estat dels animals i de l’espai i pel compliment de l’ordenança, alimentant sempre amb pinso i aigua i únicament en els llocs autoritzats a tal efecte per l’Ajuntament.
b. Definir el nombre de colònies i punts d’alimentació i el nombre d’animals que les integren. A Sant Just hi ha dues colònies establertes, una a la zona de Camp-roig i una altra al Walden. I diversos punts d’alimentació controlats per persones voluntàries i per l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just, sota la supervisió de l’Ajuntament.
d. Diagnòstic de la situació mitjançant el cens de la població. El coneixement de la situació és indispensable per establir prioritats, per poder confeccionar els pressupostos i dictar les mesures necessàries per a la posada en pràctica del programa. Les actuacions que es proposen són les següents:
- Establir el nombre i la localització de les colònies i els punts d’alimentació.
- Estimació del nombre d’individus que pertanyen a cada colònia i a cada punt.
- Establir quines són les colònies i punts que haurien de ser reubicats.
- Identificació de les àrees d’actuació prioritàries.
e. Captura
És aconsellable col·locar, uns dies abans, al lloc on es realitzarà la captura , una gàbia desactivada, de forma que els gats s’hi acostumin. El dia anterior a la captura programada és preferible no donar-los menjar per tal que estiguin afamats i es faciliti l’entrada a la gàbia.
Si els gats resten més de 4 hores dins les gàbies, cal que disposin d’aigua neta. Les captures durant la nit anterior a la cirurgia són les més indicades, atès que els gats no han de menjar durant les 12 hores abans de l’operació. Són necessàries diverses batudes per garantir que tots els gats no esterilitzats siguin capturats.
Tots els gats amb identificació que siguin capturats són tornats a les persones propietàries. Els gats de casa que no estiguin identificats amb xip, poden ser capturats i esterilitzats, si són trobats al carrer.
f. Trasllat Els gats capturats són traslladats als centres veterinaris abans de les 12 hores des de la seva captura. Les gàbies de trasllat han de ser segures i fortes i és preferible cobrir la gàbia amb una manta per a calmar l’animal durant el transport. En els dies calorosos cal tenir en consideració el temps que romandran els animals dins del vehicle.
g. Anàlisi de l’estat general dels animals:
Es fa una revisió veterinària dels gats capturats. Si els animals presenten alguna malaltia greu, que sigui difícil de tractar o que pugui contagiar la resta de la població, es valorarà la viabilitat del tractament i es prendran les mesures adequades en cada cas. Només seran esterilitzats i tornats a la colònia els gats sans.
h. Esterilització
Es practica l’ histerectomia a les femelles i l’orquiectomia als mascles. Aquest tipus d’intervenció elimina els comportaments més molestos, com és el cas de les baralles freqüents, vocalitzacions, i marcatge amb orina. Els gats són tornats a la colònia quan s’hagin recuperat de l’anestèsia i després del període d’observació que els serveis veterinaris consideren oportú. Normalment, són alliberats al dia següent de la intervenció quirúrgica. Se’ls subministra un antibiòtic de llarga durada per tal de reduir la possibilitat d’infecció derivada de l’operació així com per a prevenir infeccions subclíniques.
i. Marcatge
Durant l’anestèsia, s’extirpa el quart superior esquerre de l’orella de les femelles i el dret de la dels mascles que s’hagin esterilitzat. Aquest tipus de marcatge facilita la identificació dels gats ja esterilitzats a distància, i evita la seva recaptura. A més, facilita la identificació de qualsevol gat nou que s’incorpori a la colònia i que es vulgui esterilitzar. És un sistema que no resulta antiestètic i cicatritza ràpidament.
j. Devolució a la colònia o al punt d’alimentació
Els animals són alliberats, després del període d’observació a la mateixa localització on van ser capturats o en llocs prèviament establerts per a la seva reubicació. Disposen d'aigua i aliment fresc prop del lloc on són alliberats.
k. Alimentació
Els gats són alimentats amb pinso sec diàriament i disposen sempre d’aigua neta i fresca. S’acostuma als gats a alimentar-se al mateix lloc i a la mateixa hora per facilitar l’observació de la colònia.
Els recipients de menjar han de tenir un disseny estèticament acceptable i s’han de col·locar amagats a les àrees de vegetació, poc visibles per tal d’afavorir la bona acceptació del projecte pels visitants. No es pot deixar mai aliment a terra.
l.Mesures higièniques sanitàries
Malgrat que existeixen riscs potencials de contagi d’algunes malalties als éssers humans pel contacte amb gats assilvestrats, la incidència és escassa. No obstant això, la transmissió de malalties pot ser minimitzada si es combina el seny amb una higiene adequada de la colònia que es treballa.
Si en algun moment puntual es posen restes de menjar, s’ha d’esperar que els gats acabin i netejar el lloc. S’han de netejar les àrees utilitzades pels gats per realitzar les seves deposicions.
m. Seguiment i control posterior a les esterilitzacions
L’única manera de garantir l’èxit del model captura/esterilització/ devolució a la colònia o punt d’alimentació, és portant a terme una gestió continuada de la colònia o del punt d’alimentació. Així, per tal d’arribar a una regulació i control eficaç i minimitzar el riscs sanitaris, la fase d’esterilització inicial dels animals ha de continuar amb un programa de seguiment que inclogui els següents apartats:
- Subministrament diari d’aliment (pinso sec) i d’aigua fresca.
- Neteja periòdica de les zones destinades a l’alimentació i a les deposicions.
- Supervisió periòdica de la colònia o del punt d’alimentació.
- Captura i esterilització dels gats nous que s’incorporin a la colònia per tal d’evitar el començament d’un nou cicle reproductiu que faria fracassar l’esforç realitzat i els recursos destinats.

Campanya: Recomanacions sobre els gats de carrer
12. Les adopcions d'animals de companyia
Des de l’any 2012 a Sant Just es recull una mitjana anual de 30 gossos, el 60% dels quals pot ser recuperat per la persona que n’és la propietària perquè l’animal està identificat a través de xip. El 40 % dels gossos recollits, queden en acollida en el centre que el municipi té contractat a tal efecte, fins a la seva adopció.

Així mateix, malgrat el programa d’esterilitzacions, es recullen anualment del carrer més d’una trentena de cadells de gats que són donats en adopció a través de l’Associació SOS Gats i Gossos Sant Just i de protectores d’animals.

Les condicions per poder adoptar un animal de companyia són les següents
a. Els animals, abans de ser adoptats, han de fer un estada mínima, legalment establerta, de 20 dies en el centre d’acollida.
b. Un cop passat aquest període, si les seves condicions de salut i de conducta ho aconsellen, passen al programa d’adopció.
c. Els animals adoptats es lliuren identificats amb microxip, desparasitats, vacunats i esterilitzats.
d. La persona adoptant ha de ser major d’edat.
e. S’estableix un període de prova, de 20 dies després de l’adopció. En cas de l’aparició d’una malaltia o d’un problema d’adaptació, hi ha un compromís de devolució de l’animal adoptat i es pot tornat a adoptar un animal.
f. Signatura d’un document d’adopció amb el compromís d’oferir a l’animal les atencions necessàries i ser un/a propietària responsable.

Campanyes d’adopció

Campanyes d’adopció puntuals al voltant de les fires de Nadal o de les Festes de Tardor.
Adopcions a Helpguau: www.helpguau.com
Facebook: Adopta- Helpguau



1.Objectius
• Elaborar el diagnòstic de salut del municipi i elaborar un programa de promoció de la salut conforme a aquest diagnòstic, en col·laboració amb els serveis de salut privats i públics del municipi.

• Dissenyar un programa anual, amb projectes i activitats periòdiques adreçats als diferents col·lectius i la ciutadania en general.
2. Més + per la salut
a. Descripció
Es tracta d’un programa de tallers i d’activitats referents a la salut en un sentit ampli i global, en el qual participen els i les professionals dels centres escolars, de l’Àrea Bàsica de Salut i de l’Ajuntament. Col·labora la Diputació de Barcelona.

En la realització dels tallers i activitats participen de manera voluntària persones relacionades amb l’ àmbit de salut i professionals de l’àmbit públic i privat.

Va adreçat a l’alumnat, al professorat i a les famílies del municipi.

Es fa cada any durant el mes de novembre.

Paral·lelament al mes de la salut, es fa una fira on els diferents serveis públics i privats informen la població sobre temes de salut i sobre les prestacions que s’ofereixen.

Programació i l’avaluació

b) Objectius
  • Facilitar la promoció d’actituds i hàbits saludables.
  • Reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut.
  • Detectar precoçment els problemes de salut.
  • Avançar en l’elaboració de materials i actuacions de promoció de la salut.
  • Consolidar la coordinació del diferents professionals que participen en el programa: personal sanitari, equips d’assessorament psicopedagògic, Ajuntament, centres educatius i altres entitats.

c) Eixos fonamentals
  • L’exercici físic.
  • Educació postural.
  • Educació mediambiental.
  • Alimentació saludable.
  • El consum de drogues legals i il·legals.
  • Prevenció del consum de tabac.
  • Els trastorns de la conducta alimentària.
  • La salut afectiva i sexual.
  • L’autoestima i les relacions igualitàries
  • I altres temes proposats pel professorat i per les famílies
3. Activitats diverses
a) Relacionades amb la prevenció i l’exercici físic
- Instal·lacions esportives municipals: Complex Poliesportiu de la Bonaigua Pistes poliesportives de les Escoles Publiques. Parcs a l’aire lliure.
- Estructures de jocs saludables en Doctor Ribalta, Plaça de la Pau i el Mil·lenari.
- Estructures per a exercici físic de gent adulta i gent gran: Plana Padrosa i Indústria 53.
- Caminades per les rutes PAFES, alguna senyalitzades, i activitat física organitzada a la Bonaigua, cada dimecres. Hora de sortida 10,30 hores al Parador
- Caminada Popular, que s’organitza anualment al voltant del Dia Mundial de l’Activitat Física, 7 d’abril.
- Activitats als equipaments municipals.

b) Xerrades i activitats relacionades amb la Salut Mental
- Xerrada que organitza l’Associació Salut Mental Baix Llobregat al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, 10 d’octubre.
- Altres activitats organitzades per l’Associació Salut Mental Baix Llobregat, en col·laboració amb l’Ajuntament.

d) Servei de Prevenció de Drogodependències
És un servei orientat a la prevenció del consum de substàncies addictives. La seva finalitat és el consum responsable i la reducció de riscos mitjançant la formació de professionals, la informació als joves i la intervenció directa amb els menors.
Més informació: de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, al Servei de Benestar Social de l’Ajuntament o al telèfon 93 480 48 00.
4. El Consell Municipal de Salut
El Consell Municipal de Salut és un organisme consultiu per a la participació ciutadana en les matèries d’interès municipal que afectin de manera directa o indirecta la salut en l’àmbit de Sant Just Desvern.

1.Reglament Text publicat al BOP del 25 de març de 2014.

2. Comissions de treball Agents dels serveis públics i privats del camp de la salut treballen en equip per millorar la prevenció al municipi, a través de les tres comissions de treball.

2.1 Salut mental
2.2 Malalties cròniques
2.3 Acompanyament emocional



>