Medi Ambient

 

Sostenibilitat



La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (Cimera de Rio o Cimera de la terra) celebrada el 1992, va determinar que per fer front als problemes mediambientals i de qualitat de vida que afecten al planeta, cal desenvolupar polítiques locals que contemplin l´existència d´aquests problemes. Els Ajuntaments, com a administracions properes a la ciutadania i amb competències i eines per convertir les polítiques en accions concretes d´àmbit local, són la peça clau per incorporar els criteris de sostenibilitat en el desenvolupament del territori, les activitats i les persones.
L'Agenda 21 de Rio va fixar un seguit de recomanacions per tal d'integrar els components ambientals al desenvolupament econòmic, social i territorial i va promoure la necessitat que les comunitats locals defineixin i impulsin les seves estratègies pròpies a través de la definició de les Agendes 21 locals.
Molts pobles i ciutats europees van iniciar coordinadament aquest procés amb la signatura de la Carta d'Aalborg al 1994 (Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles sostenibles) que recull els principis plantejats a Rio traduïts a la realitat europea. L'any 1997, molts d'aquests municipis van ratificar la Carta de Manresa, l'origen de la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que avui aplega molts municipis catalans, entre ells, Sant Just Desvern.
Un dels compromisos que suposava la signatura de la Carta d’Aalborg va ser elaborar una Agenda 21 Local, amb l’objectiu d’ordenar i integrar les polítiques municipals relacionades amb el desenvolupament sostenible, procés que es fonamenta en la participació i la implicació de tota la ciutadania.

L’Agenda 21 Local és un procés continu d'integració participativa dels components ambientals al model de desenvolupament de Sant Just Desvern. Per al seu desenvolupament, l´Ajuntament de Sant Just Desvern va constituir un Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat amb caràcter permanent.



Per saber més:
L’Agenda 21 Local ha estat avaluada i revisada contínuament. De la revisió feta al 2013 amb la Diputació de Barcelona va sorgir el nou Pla d’Acció per a la Sostenibilitat Local de Sant Just Desvern.
Auditoria Ambiental Memòria Descriptiva, any 2000
Resum del pla d'acció local, Sant Just març 2013

Bústia de suggeriments: mediambient@santjust.cat

Enllaços:
Revista Sostenible
Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
Educació i Sensibilització Ambiental

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura : Passejada en Bicicletada per 7 municipis de la comarca

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura té com a objectiu contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats, canviar la nostra manera de desplaçar-nos per tal d'augmentar els nostres nivells d’activitat física i ajudar a prevenir els accidents de trànsit.

Es tracta d'impulsar l'ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.

Vídeo 12a passejada en bicicleta al seu pas per Sant Just:

+ info

Energia

En els darrers anys, l’Ajuntament ha esmerçat esforços per ser proactiu en la reducció del consum energètic atenent el seu compromís ferm de respectar el medi ambient. En aquesta línia, des de l’any 2012, l’Ajuntament duu a terme diferents accions per reduir el consum energètic dels equipaments i l’enllumenat municipals, amb la col·laboració de tots els agents implicats (personal tècnic responsable, entitats i persones usuàries). Aquestes actuacions es deriven del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), que l’Ajuntament va elaborar en adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per la Sostenibilitat,
que inclou diferents compromisos amb l’horitzó de l’any 2020: reducció d’un 20% dels gasos d’efecte hivernacle,
increment en un 20% de l’eficiència energètica i aconseguir una contribució d’un 20% de les energies renovables.

Consum

El consum energètic municipal l’any 2016 va ser de 5.646.725 kWh, incloent-hi el consum d’electricitat i gas natural tant dels equipaments municipals com de l’enllumenat públic, un 18 % menys que el consum de l’any 2012.


El consum d’electricitat d’enllumenat públic i dels equipaments de gestió energètica pròpia és 100 % produïda per fonts d’energia renovable des de l’abril de 2015.

Pla d'eficiència energètica

Des de l’any 2012, l’Ajuntament treballa amb un pla per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb la millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions municipals, utilitzant eines de comptabilitat i de monitorització dels consums energètics i establint uns objectius de reducció dels consums energètics tant de cadascun dels equipaments municipals com de l’enllumenat públic.



Objectius energètics pel període 2015-2019
• Reducció d’un 25% del consum global municipal, respecte a les dades de 2014
• Manteniment, com a mínim, del consum energètic anual de cada equipament

Producció local d'energia renovable

L’Ajuntament disposa de 8 instal·lacions solars fotovoltaiques, amb més de 1.500 m2 de superfície de captació solar, que generen anualment uns 300.000 kWh electricitat que s’injecten a la
xarxa general de distribució elèctrica. Els ingressos que es generen per la venda d’aquesta energia 100% renovable serveixen per a amortitzar els costos d’aquestes instal·lacions i permetre
noves inversions. La gestió es fa a través de l’empresa municipal PROMUNSA.
També es disposa d’una instal·lació solar fotovoltaica d’autoconsum que genera electricitat per a il·luminar una part del Parc del Canigó així com diverses instal·lacions solars tèrmiques que
generen calor per escalfar l’aigua calenta sanitària de diferents equipaments municipals, com ara l’Escola Bressol Marrecs, els gimnasos de les escoles Canigó i Montserrat o el Camp de Futbol.

Fitxa de servei:
Descripció: Gestió del consum d’energia dels equipaments municipals i de l’enllumenat públic, així com de la producció d’energia local.
Adscripció: Àrea de Planificació Territorial, Habitatge i Medi Ambient, Regidoria d’Energia.
Gestió: La gestió és compartida entre els serveis municipals i l’empresa municipal PROMUNSA, així com les empreses concessionàries d’equipaments amb gestió energètica externalitzada.
Principals dades econòmiques: La despesa energètica anual per a l’Ajuntament de l’enllumenat i dels equipaments que es gestionen de forma directa és de l’ordre de 580.000 euros (dades de 2015), incloent electricitat i gas natural.

Residus

Un dels majors problemes ambientals als quals fem front en l’actualitat és la gran quantitat de residus que generem i que requereixen d’una gestió que sovint implica processos complexos, costosos i amb un impacte ambiental significatiu.

El model de producció i consum actual està associat a una sèrie d’impactes sobre el medi, entre els quals destaca que el consum de productes (inclosa la producció, el transport i la distribució), que representa quantitat important de les emissions que contribueixen al canvi climàtic.

L’aparició d’una quantitat major i més diversa d’envasos, de productes mixtos o amb components tòxics, l’increment de l’obsolescència en els béns de consum o la proliferació de noves fraccions de residus pràcticament inexistents fa uns anys, com ara la ferralla electrònica, han suposat una quantitat de residus creixent, més heterogènia i ambientalment més problemàtica.

La prevenció de residus és legalment la primera prioritat en la gestió de residus. Per això, l’Ajuntament de Sant Just Desvern disposa del Pla Local de Prevenció de Residus Municipals 2021-2026, un document que planifica a mitjà i llarg termini una estratègia per aconseguir la participació i sensibilització dels diferents agents per tal de reduir els residus generats.



Pla Local de Prevenció de Residus Municipals 2021-2026


Entre les accions que l’ajuntament treballa per evitar la generació de residus estan:

-Difusió de bones pràctiques amb guies per a la reducció de residus i tallers de reparació del Programa metropolità Millor Que Nou Reparat per allargar la vida dels productes.


Festes Sostenibles:  L’Ajuntament de Sant Just Desvern, en la seva aposta decidida per la sostenibilitat, ha elaborat el manual "A Sant Just fem festes sostenibles". Participant en una festa amb petits gestos com reduir la utilització d’envasos d’un sol ús, reciclar els residus, estalviar energia o reduir el consum d’aigua es minimitzen els efectes sobre l’entorn i en sortim tots beneficiats.

Aquesta petita guia, que s’ha fet arribar a totes les entitats i associacions del municipi, ofereix consells i informació dels serveis que presta l'Ajuntament per reduir l'impacte ambiental de les festes i actes lúdics que es fan al poble.

-Promoció del compostatge casolà:  

El compostatge consisteix a sotmetre la matèria orgànica a un procés natural de transformació per convertir-la en un compost que es pot utilitzar com a fertilitzant natural.
Aquest procediment és un procés totalment ecològic i natural, es pot portar a terme a casa, reciclant els residus orgànics que es generen a la llar, al jardí, hort i/o cuina. Solament cal disposar de jardí, hort domèstic, pati, terrassa o balcó enjardinat, per posar el compostador. Representa una manera molt important de reduir la generació de residus.

El Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament gestiona tallers informatius de compostatge i la cessió gratuïta de compostadors, així com assessorament tècnic telefònic i per correu electrònic permanent.

-Prevenció del malbaratament alimentari:

El malbaratament alimentari es una realitat que sovint ignorem, segons la FAO, un terç del menjar produït al món es perd o es malbarata. Només a Catalunya, anualment es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments, es a dir cada un de nosaltres llencem 35 kg l’any de menjar en bon estat.

Durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus s’ han fet tallers gratuïts d’aprofitament d’aliments a diferents equipaments.

Què puc fer en la meva vida diària per reduir el malbaratament d'aliments, estalviar diners i protegir el Medi Ambient?

AL 2014 l’ajuntament de Sant Just Desvern inicia el Projecte de reducció del malbaratament alimentari a menjadors escolars, “A SANT JUST DESVERN, L’ESCOLA, CUINA, MENJA, APROFITA”. Totes les escoles del municipi –Marrecs, Montseny, Montserrat i Canigó- participen en aquesta iniciativa.

Fem una gestió social i sostenible dels excedents alimentaris recollint els menús excedents de la cuina de les escoles i repartint-los com a “àpats solidaris” a persones amb necessitats socials concretes. El projecte compta amb la implicació de les empreses que gestionen els menjadors escolars que fan la donació d’aliments i una empresa d’Inserció Laboral fa el transport i lliurament dels aliments als domicilis de les persones beneficiàries.



- Campanya SI ET SOBRA MENJAR AL PLAT, EMPORTA-TE’L A CASA!


- Campanya millora recollida de FORM a grans generadors

L’ajuntament de Sant Just Desvern fa el seguiment de com fan la recollida selectiva de la fracció orgànica els establiments del municipi, identificats com a grans generadors de FORM. La FORM és la Fracció Orgànica dels Residus Municipals fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes vegetals de mida petita que si són recollides selectivament són susceptibles de degradar-se biològicament i transformar-se en compost de qualitat.

La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu elevat contingut en aigua (al voltant del 80% en pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos). Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels microorganismes. Per això, és necessari que la fracció orgànica es reculli selectivament, es gestioni de la millor manera i s’eviti així que vagi a l’abocador.

S’ha fet visites als establiments generadors d’orgànica, s’ha informat de com es fa el procés de separació de residus i s’han pogut resoldre dubtes. Amb l'objectiu d’ incrementar les quantitats recollides d'orgànica i reduir els impropis dins la FORM respecte l’any anterior, s’ha fet una anàlisi prèvia de la participació actual dels establiments en la recollida selectiva de la FORM. Els establiments visitats han estat restaurants, centres educatius, residències de gent gran, hotels, parades de mercat i supermercats. 

Durant la campanya es van penjar cartells als establiments.


Enllaços:

Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Agència de Residus de Catalunya

Aigua
Espai Natural

El terme municipal de Sant Just Desvern té una superfície de 778 Ha. Més de la meitat d’aquesta superfície, 403 Ha, és sòl forestal i agrícola integrat dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La riera de Sant Just i els seus torrents, (de can Cortés i can Biosca, de la Beca, del Ferro, del Rector, de can Cuiàs i de can Carbonell), organitzen i vertebren la vall. Dins d’aquest espai es pot trobar encara activitat agrícola, diferents equipaments de lleure, restauració i esport, tot envoltat per un espai natural esplèndid.

Predomina el bosc de pi blanc, però també és remarcable la presència de pins pinyoners, alzines i roures, sobretot en els fondals dels torrents. També és fàcil trobar oliveres, garrofers, ametllers, figueres i altres arbres fruiters així com nombrosos marges de pedra seca que delaten un passat agrícola no gaire llunyà.  L’aigua és també protagonista, com ho demostra l’existència de nombroses fonts, basses, pous i mines que en el seu moment van possibilitar el conreu de la terra i avui són un patrimoni que cal conservar.

Des de l’Ajuntament s’han dissenyat tres itineraris que permeten descobrir diferents aspectes del nostre espai natural. Fonts, masies, arbres singulars, restes arqueològiques, perspectives privilegiades sobre el territori,... Per estimar, cal conèixer. Caminem, observem, respectem, gaudim. 


Itinerari 1. (font de Can Marlès)
Itinerari 2. (Turó Rodó-Coscollera-turó Can Marlès)
itinerari 3
 
Zones Verdes
Espais verds de Sant Just Desvern
Gestió ambiental del Soroll
La gestió ambiental del soroll són totes aquelles actuacions que tenen per objecte prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori. Les accions poden ser tant de correcció com de prevenció.

D’altra banda, la gestió ambiental del soroll ha de preveure la incorporació de criteris acústics en el planejament per fer compatibles els usos diferents en el territori.
      Mapa estratègic del soroll
L’any 2007, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, va elaborar el Mapa Estratègic de Soroll, com a part de l’Aglomeració d’àmbit supramunicipal del Baix Llobregat I, que inclou el municipi de Sant Just Desvern, juntament amb Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Es van realitzar una sèrie de mesuraments de llarga i de curta durada al municipi, ubicacions triades pels tècnics municipals i del departament de medi ambient, per tal d’obtenir una fotografia de la realitat acústica existent. Així, el mapa estratègic de soroll té com a finalitat avaluar l’exposició de la població al soroll que prové de diferents fonts en una zona determinada, i serveix de base per a l’elaboració dels plans d’acció per a la millora i recuperació de la qualitat acústica on sigui necessari i per mantenir la qualitat de l’entorn acústic on sigui satisfactòria.

Aquest mapa s’havia de revisar cada 5 anys. Així, a partir de l’any 2012 es va procedir a revisar aquest mapa estratègic, realitzant-se noves mesures durant l’any 2013. Per actualitzar el mapa es va tenir en compte els darrers canvis produïts al municipi, bàsicament la creació del barri de Mas Lluí i la promoció d’habitatges del carrer Cadenes, molt important degut a la proximitat de dos focus de soroll, com són el poligon industrial i la Carretera Reial.

D’aquesta manera, a mitjans de setembre de l’any 205 es va aprovar l’actualització del mapa estratègic de sorolls del conjunt de municipis que integren aquesta Aglomeració.

Aquest mapa, elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a partir d’una sèrie de mesures de curta i llarga durada realitzades al nostre municipi i a la resta de municipis integrants té com a finalitat reflectir la realitat acústica existent, contrastant-la amb els objectius de qualitat acústica existents al mapa de capacitat acústica. A partir d’aquest mapa es realitzarà un nou pla d’acció contra el soroll, document exigible per la legislació acústica vigent, per tal de preservar, recuperar i millorar la qualitat acústica del nostre municipi.

Els documents aprovats (memòria, plànol i les diferents estadístiques associades a les mesures) es poden consultar a la web del Departament de Medi Ambient: + info
      Pla d'acció
Els plans d’acció són instruments per a la preservació, recuperació i millora de la qualitat acústica i tenen, entre d’altres, els objectius següents:

  • Afrontar globalment les qüestions que fan referència a la contaminació acústica en les zones corresponents.
  • Determinar les accions prioritàries que cal realitzar en el cas que se superin els objectius de qualitat acústica.
  • Protegir les zones tranquil·les.

Existeix un pla d’acció 2008-2013, amb una sèrie d’accions que s’han portat a terme a nivell global de l’aglomeració o locals per a cada municipi que conté l’aglomeració.

Les mesures es divideixen en 5 línies estratègiques:

  a) Regulació i compliment de la normativa
  b) Incentius econòmics i no econòmics>
  c) Inversions
  d) Actuacions estratègiques
  e) Sensibilització i conscienciació

+ info (PDF)
 
      Mapa de capacitat acústica
El mapa de capacitat acústica vigent s’ha realitzat d’acord amb al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos. L’aprovació definitiva és de data 16/08/2011.

+ informació seu electrònica
      Ordenança municipal de sorolls i de les vibracions
L’ordenança municipal de sorolls i de les vibracions s’ha realitzat d’acord amb al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos. L’aprovació definitiva és de data 16/08/2011.

+ informació seu electrònica
Contaminació Atmosfèrica
      L'Aire que respirem

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha editat un document informatiu sobre la contaminació atmosfèrica i les bones pràctiques adreçat a la ciutadania.

Els objectius d’aquest document són donar a conèixer què és la contaminació atmosfèrica, quines són les seves fonts, com afecta la salut, quin és el grau d'afectació dels municipis metropolitans, en què consisteix l'estratègia metropolitana de lluita contra la contaminació atmosfèrica i quines són les bones pràctiques que els ciutadans poden realitzar.

Aquest document és un recurs nou del Programa metropolità d'educació per a la sostenibilitat i, la seva publicació, estava prevista en el pla d'actuació del PSAMB pel 2016 en l'eix 6 de Salut Ambiental.

      Consell de municipis metropolitans per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica

El Consell de Municipis Metropolitans per a la Lluita contra la Contaminació Atmosfèrica és un nou organisme, liderat per l'AMB, que té l'objectiu d'elaborar una estratègia conjunta per a millorar la qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona. Està constituït pels alcaldes i alcaldesses dels municipis de l'AMB i consta també de 6 grups de treball on hi participen el personal tècnic d’aquests municipis:

1. Governança
2. Energia, sector industrial i infraestructures
3. Coneixement i sensibilització
4. Modes no motoritzats
5. Vehicles de baixes emissions
6. Zones de baixes emissions
 
      Qualitat de l'aire

L'anàlisi de la qualitat de l'aire és necessària per a la qualitat de vida, la salut de les persones i el medi ambient. És de gran importància conèixer quins contaminants afecten i d'on provenen, per poder avisar la població i aplicar mesures preventives i correctores.

Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).

L'avaluació de la qualitat de l'aire es fa d'acord amb la legislació vigent (Directiva 2008/50/CE, Reial Decret 102/2011, etc.). Aquesta legislació requereix, en primer lloc, avaluar la qualitat de l'aire per zones. Per això s'ha dividit Catalunya en 15 zones de qualitat de l'aire segons les emissions i les condicions de dispersió. Això ha de permetre optimitzar el nombre de punts de mesurament, ja que si es mesura dins d'una zona en els diferents entorns que hi trobem, la resta de punts de la zona seran equivalents als nivells mesurats en alguna de les estacions de mesura.



Estació de control a Sant Just

Sant Just Desvern pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire de Barcelona i disposem d’una estació de control de la contaminació atmosfèrica a la coberta de l’Escola Montseny que mesura les partícules en suspensió respirables de diàmetre inferior a 10 micres (PM10).

L’equip és de tipus automàtic, de manera que es realitzen els mesuraments de forma contínua en el temps.

Fonts principals de l’emissió de PM10:

  • Trànsit
  • Fonts estacionàries de combustió: calefacció domèstica, industria, incineració de residus industrials i urbans i centrals tèrmiques de combustibles fòssils.
  • Construcció, pedreres i mineria.
  • Cimenteres
  • Indústria ceràmica
  • Foneries
  • Focs forestals i agrícoles
  • Agricultura

App Aire.Cat

Amb aquesta aplicació gratuïta per a telèfons intel·ligents es pot conèixer quina és la qualitat de l’aire mesurada a les estacions més properes a la ubicació de l’usuari. En qualsevol moment i des de qualsevol lloc es pot obtenir informació sobre la qualitat de l’aire que es respira.

L’aplicació geoposiciona la ubicació de la persona usuària donant la informació sobre qualitat de l’aire del lloc on es troba. De manera general, també es mostra sobre un mapa l’estat de la qualitat de l’aire a cada una de les estacions. Per tant, la ciutadania pot conèixer de manera ràpida la qualitat de l’aire (bona-regular-pobre) dels diferents punts de mesurament de Catalunya i del que és més a prop de la seva ubicació.

La informació s'obté a partir de les dades enregistrades a les estacions de mesurament que la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica té repartides per tot Catalunya.
Es poden consultar les últimes dades de contaminació atmosfèrica dels contaminants següents: ozó (O3), diòxid de nitrogen (NO2) i partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) (sempre en funció de la disponibilitat del punt consultat) i també es pot conèixer l’evolució durant la última setmana dels nivells de contaminants.

D' altra banda, l'aplicació permet consultar el pronòstic de la qualitat de l'aire a tot Catalunya a través d'un mapa interactiu, el qual descriu la previsió per al dia d'avui i l'endemà.

Amb aquesta aplicació es posa a disposició de les persones usuaries una sèrie de recomanacions que s'han de seguir en el cas que la qualitat de l'aire sigui pobre o d'episodi ambiental.

Inclou a més una llegenda per tal de fer una bona interpretació de les dades, així com informació addicional sobre la qualitat de l'aire.

Qualitat de l’aire – gencat.cat

Enllaços d'Interés

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/

http://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/contaminacio-atmosferica